Sexologia Sabadell: teràpia sexual

Aproximadament un 39% dels homes pateix o ha patit ejaculació precoç al llarg de la seva vida, la qual es pot considerar quan de forma continuada la persona no és capaç de controlar l’excitació i l’ejaculació i per tant, mantenir una relació sexual prolongada. Això provoca molta frustració i insatisfacció en els homes, i de forma conseqüent pot influir negativament en la parella.

És un dels problemes més comuns dins de la sexologia, es a dir, que resulta molt freqüent i es disposa d’eines i tècniques molt eficaces per a tractar-la i resoldre-la i d’aquesta manera poder tornar a gaudir d’una sexualitat plena.

El segon trastorn sexual més comú en els homes esdevé la disfunció erèctil, altrament anomenada impotència o “gatillazo”, resultant en la majoria dels casos d’origen psicològic. Podem dir que, aproximadament, entre un 10 i un 20% de la població masculina de més de 40 anys pateix aquesta alteració, resultant per tant un tractament força freqüent i amb unes possibilitats de resolució del problema molt elevades. Cal, no obstant, en primera instància assegurar que el trastorn no es troba derivat d’altres alteracions de caire orgànic, farmacològic o hormonal.

En algunes ocasions, la disfunció erectil pot resultar una conseqüència d’un malestar personal (a conseqüència de diverses circumstàncies de la vida), a la qual no s’ha donat més importància fins l’aparició de la impotència o disfunció erèctil, tot i que també cal tenir en compte que la disfunció erèctil pot provocar en els homes una devallada important de la seva autoestima, fruit de la insatisfacció sexual i de la sensació d’una perdua de la masculinitat, provocant així mateix sentiments de tristesa o malestar emocional.

Com apuntavem resulta un dels problemes més comuns dins de la sexologia, es a dir, que resulta molt freqüent i es disposa d’eines i tècniques molt eficaces per a tractar-la i resoldre-la i d’aquesta manera poder tornar a gaudir d’una sexualitat plena.

El vaginisme resulta una disfunció sexual femenina relativament freqüent que consisteix en una contracció involuntaria de l’apertura vaginal que impedeix la introducció del penis en l’acte sexual. Generalment, és conseqüencia d’un problema d’origen psicològic, que pot tenir relació amb la vida sexual anterior o amb altres circumstàncies personals de la pacient.

El vaginisme es divideix en dues possibles classificacions, el vaginisme total i el vaginisme parcial o selectiu. Quan parlem de vaginisme total, el que succeix és que l’orifici vaginal es contrau de forma continua, de forma que la pacient no es pot sometre als examens ginecologics habituals i no pot fer us de mesures d’higiene personal com el tampax, al mateix temps que no pot mantenir relacions sexuals amb penetració. En canvi, el vaginisme selectiu sol reduir-se a les relacions sexuals amb penetració, enfront les quals l’orifici vaginal es contrau i no permet la introducció del penis per a realitzar el coit.

La presència del vaginisme sol afectar emocionalment sovint a la persona, generant malestar i rebuig a les relacions sexuals, aspecte que pot generar dificultats en les relacions de parella, així com possibles sentiments de fustració i de culpa, malgrat tractar-se d’un reflexe involuntari que s’escapa del control de la dona.

La gran majoria dels casos de vaginisme són tractats amb èxit per mitjà de tècniques molt eficaces per a tractar-la i resoldre-la i d’aquesta manera poder tornar a gaudir d’una sexualitat plena.

Si voleu saber més sobre el vagnisme podeu visitar aquesta pàgina.

La falta de desig sexual, també anomenada apatia sexual o manca de libido, és una disfunció sexual força freqüent, sobretot en la població femenina, però també es dona amb relativa freqüència en la població masculina. Consisteix en una falta d’interès per les relacions sexuals que pot incidir negativament en el sí de la parella.

La falta de desig sexual pot ser total, es a dir, amb un desinterès absolut cap a qualsevol tipus d’activitat sexual, incloent l’atracció sexual i les relacions sexuals. Així mateix, la falta de desig també pot ser circunscrita a aspectes concrets com siguin el coit, la masturbació o una persona concreta.

Entre d’altres, algunes de les causes de la falta de desig sexual més freqüents esdevenen una baixa autoestima, educació sexual limitada o estricta, despressió, ansietat, problemes en la parella o males experiències anteriors, resultant molt important una bona diagnosi per a encaminar adeqüadament el tractament.

La manca de desig sexual, després d’una bona fase de diagnòstic, sol ser tractada amb èxit per mitjà de tècniques molt eficaces per a tractar-la i resoldre-la i d’aquesta manera poder tornar a gaudir d’una sexualitat plena.

L’adicció al sexe, altrament dita també ninfomania, és un problema sexual en creixement actualment, de forma que es calcula que aproximadament un 6% de la població es troba afectat per aquesta patologia de caire sexual. L’adicció al sexe es caracteritza per una obsessió pel sexe, que pot arribar a condicionar les relacions laborals, socials i de parella del pacient. No s’ha de confondre l’adicció al sexe amb el manteniment freqüent de relacions sexuals en parella que impliquin un benestar en aquesta.

La persona que presenta una adicció al sexe, arriba a un punt en el que el sexe controla la seva vida i necessita estimuls nous i freqüents relacionats amb aquesta temàtica, ja sigui cercant experiències noves, el recurs a la pronografia, la prostitució en la cerca d’una satisfacció sexual que sembla no arribar mai. Molt sovint aquestes conductes poden venir seguides de sentiments de malestar, remordiments, insatisfacció que porten a pensar en procurar no tornar a repetir la conducta, no obstant, resulta inevitable tornar a cometre les mateixes accions.

L’adicció al sexe o ninfomania resulta molt angoixant per la persona que ho pateix, ja que es converteix en una obsessió que sovint controla la seva vida i pot incidir negativament en diferents vessants del dia a dia, com són les relacions laborals, socials i familiars. La incidència esdevé encara més negativa quan la persona adicta té parella, ja que per mitjà d’aquesta no sol satisfer les seves necessitats, cercant d’aquesta manera la satisfacció sexual fora d’aquesta, el que implica la infidelitat, el deteriorament de la relació de parella i la insatisfacció en el sí d’aquesta, el que molt sovint pot desembocar en el trencament d’aquesta, si no es posen les mesures oportunes abans d’arribar a aquest.

Algunes de les conductes pròpies de les persones adictes al sexe poden ser: cerca continua de relacions sexuals amb una o més persones, exposició perllongada a pornografia, masturbacions freqüents inclús en llocs inadequats, problemes de parella causats per l’adicció al sexe, la feina i/o les relacions socials s’han afectat a causa de les teves aficions sexuals, recurs a la prostitució per a satisfer les necessitats, …

El primer pas per a resoldre l’adicció sexual és reconèixer l’existència del problema, després cal realitzar un bon diagnòstic que ens ajudarà a marcar les causes del trastorn i les pautes a seguir pel seu tractament enfocat a poder tornar a gaudir i controlar una sexualitat plena, sana i reconfortant.