La ira és una emoció que pertany al ésser humà i, com a tal, és positiva i necessària per a la supervivència.
Podem considerar que existeix una ira sana que pot ajudar-nos a detectar i resoldre problemes, a lluitar per aconseguir les nostres metes, i a eliminar o superar obstacles que ens impedeixen assolir-los. Aquesta forma de ira ens resulta beneficiosa a curt i llarg plaç.
Tot i així, quan la ira domina o desborda a la persona, quan es dirigeix de forma desproporcionada cap a altres persones, quan produeix conseqüències negatives pel benestar dels demés i d’un mateix i inclús quan apareix en situacions innecessàries, parlem d’una ira desadaptativa i problemàtica.
Entre les principals característiques de les persones que presenten ira desadaptativa podem citar les següents:
– Poden mostrar-se segures de sí mateixes, sinceres i directes, però de forma inadequada
– Expressen les seves emocions i opinions de forma hostil, exigent o amenaçadora
– Agafen qualsevol conflicte o desacord com un combat on no hi ha més opció que guanyar o perdre, i creuen que cedir és igual a perdre
– Confien massa en l’eficàcia de la imposició o de la violència per a resoldre conflictes
– No respecten suficientment els drets i sentiments dels altres
– Solen justificar la seva agressivitat en nom de la sinceritat i la congruència, creient que el seu compotament és desitjable perquè són sinceres, diuen el que pensen.
Algunes persones són més propenses que d’altres a reaccionar amb ira, la qual cosa depèn de diversos factors ambientals, biològics i psicològics. Respecte als factors psicològics, la ira està molt relacionada amb les frustracions i amb els conflictes interpersonals (sobretot amb persones pròximes de les que no podem “escapar” fàcilment, com: parella, familiars o companys de feina).
Tot i que la ira és una resposta natural i existeixen nombrosos factors que poden influir en ella, des de Psicologia Giner considerem que, com succeeix amb qualsevol altra emoció, el seu principal determinant és la nostra forma de percebre i avaluar la realitat (els nostres pensaments, creences i imatges mentals).
D’aquesta manera, els principals objectius terapèutics que plantejem a Psicologia Giner mitjançant la intervenció psicològica són els següents:
- Aprenentatge de tècniques d’autocontrol
- Disminució de la simptomatologia ansiosa
- Aprendre a identificar emocions (tristesa, ràbia, frustració, ira..)
- Aprendre a gestionar i tolerar les diverses emocions
- Maneig de l’estabilitat emocional: reduir ira i impulsivitat
- Disminució del grau d’exigència vers un mateix i/o els demés
- Potenciar l’assertivitat i altres habilitats socials (ex. empatia, acceptar crítiques..)
