Alcoholisme o consum social d’alcohol

L’alcoholisme és una malaltia produïda pel consum descontrolat de begudes alcohòliques, la qual cosa interfereix en la salut física, mental, social i/o familiar, així com en les responsabilitats laborals, socials i familiars.

 

Per això podem considerar l’alcoholisme com un / a:

– Desig insaciable: el desig o necessitat forta i compulsiva de beure alcohol.

– Pèrdua de control: la dificultat freqüent d’aturar de beure alcohol un cop la persona ha començat.

– Dependència física: l’aparició de símptomes i molèsties físiques quan, després d’un període de consum elevat, es deixa de beure durant un període de temps, com ara vòmits, suor, tremolors, i ansietat. Aquests símptomes són usualment alleujats quan es torna a beure alcohol o es pren alguna altra droga sedant.

– Tolerància: la necessitat d’augmentar la quantitat d’alcohol ingerida per sentir-se bé o bé aconseguir el mateix grau d’intoxicació, “puntet” o “borratxera”.

L’alcoholisme és un problema que té poc a veure amb el tipus d’alcohol que es consumeix, quant de temps s’ha estat bevent, o la quantitat exacta d’alcohol que es consumeix. No obstant això, l’alcoholisme té molt a veure amb la necessitat incontrolable de beure de la persona.

Aquesta definició d’alcoholisme ens ajuda a entendre perquè per a la majoria dels alcohòlics una “mica de força de voluntat” no és suficient per deixar de beure.

El alcohòlic / a es troba freqüentment sota el control d’un desig poderós o necessitat d’ingerir alcohol, una necessitat que pot passar desapercebuda en alguns moments, o sentir-se tan fort com la necessitat d’aigua o menjar. Tot i que algunes persones es poden recuperar sense ajuda, la majoria de les persones alcohòliques necessiten ajuda externa per recuperar-se d’aquesta malaltia.

 

Hi ha diferents graus d’alcoholisme i no tots ells tenen a veure amb una pèrdua de control desmesurada i diària. No cal arribar a estats d’embriaguesa per tenir un problema amb l’alcohol. Hi ha alcoholismes episòdics o de caps de setmana en què la persona presenta episodis d’abús i descontrol amb la substància amb diferents freqüències (caps de setmana, quinzenalment, un cop al mes …). Aquest tipus d’alcoholisme o de problemes amb el consum d’alcohol també s’ha de tenir en consideració ja que poden ocasionar greus conseqüències a la persona o el seu entorn, i poden anar a més, convertint-se en problemes greus de dependència o alcoholisme.

En general, com succeeix amb altres addiccions, les persones amb problemes d’abús o addicció a l’alcohol solen negar el problema, bé sigui per manca de consciència de la gravetat de la seva situació o per vergonya. A més, a diferència d’altres drogues, l’alcohol, es tracta d’una substància legal i socialment acceptada, la qual cosa dificulta el procés de reconeixement i acceptació del problema amb la substància.

 

L’alcoholisme pot manifestar-se amb símptomes i signes subtils durant les seves fases inicials. Els senyals d’alerta que ens indiquen que podem trobar-nos davant d’un cas d’abús o dependència a l’alcohol són:

– Minimitzar el consum d’alcohol que es té o bé, restar-li importància al que s’està bevent.

– Negar consums, beure sol o d’amagat

– Considerar begudes alcohòliques com no alcohol per ser de graduacions inferiors (vi, cervesa …)

– Beure de forma ràpida i compulsiva

– Beure quan un ez sent malament, té algun problema o bé està avorrit, com a forma de pal·liar o suportar millor aquest malestar.

– Es trenca el contacte o es pren distància d’aquelles persones no consumidores per poder relacionar-se amb persones que mantenen un consum d’alcohol similar al d’un mateix.

– Cercar excuses i justificar consums d’alcohol més enllà de situacions socials.

 

Davant de qualsevol dubte o senyal d’alerta, no dubti en consultar o posar-se en mans dels nostres especialistes en addiccions.

 

Psicologia Giner

Leave a reply